Els gegants amagats de la ciutat

El jardí botànic històric de Barcelona es va crear en dècada de 1930 en un espai invisible a les mirades menys curioses i passa desapercebut per gairebé tothom que hi passeja a la vora. Això és així perquè es va construir en dos grans buits que va deixar l'explotació d'una pedrera, que va deixar un espai arrecerat, notablement més fresc i ombrívol que el seu entorn. Aquesta característica ha permès que a la part més baixa del jardí hi puguin créixer espècies de plantes que necessiten un clima més humit i fresc que el normal de Barcelona. Aquí tenen uns 5 graus menys de temperatura que a l'entrada del jardí, i el fet que es trobin dins d'un clot les ha obligat a buscar la llum del sol molt amunt, propiciant que aquí hi visquin els arbres més alts de la ciutat.

Al fons del jardí hi creixen tres arbres especialment grans: un freixe americà (Fraxinus pennsylvanica), un freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia) i una noguera alada de Rehder (Pterocarya x rehderiana) que rivalitzen en ser l'arbre amb més alçada de Barcelona. Donada la dificultat de mesurar uns arbres tan alts en un sot que en dificulta la visió completa fa uns anys es va utilitzar una cinta mètrica lligada a globus d'heli, i entre dues persones, una al peu de l'arbre i una altra a l'exterior del jardí, 30 metres més amunt, es va determinar la magnitud d'aquests gegants que fan respectivament 32, 29 i 26 metres.

A l'altra banda del jardí hi trobem un altre arbre digne de contemplar, que en créixer amb total llibertat ha pogut formar una capçada enorme. És un camforer, de la família de les lauràcies, com el llorer, i com aquest les seves fulles desprenen un particular aroma quan les freguem.