Un desert ple de verd

Una zona arrecerada del vent, a tocar del mar i amb una bona insolació, amb uns dos graus més de temperatura que a la resta de la ciutat, va ser el lloc idoni per establir un dels jardins més especials i alhora desconeguts: la col·lecció de plantes dels Jardins de Mossèn Costa i Llobera, on trobem les plantes adaptades a l'alta insolació i la manca d'aigua, les plantes suculentes. S'anomenen així perquè emmagatzemen suc (aigua) dins dels seus teixits s'hi inclouen espècies de cactus, atzavares, eufòrbies...

Encara que a la totalitat del jardí trobem plantes que mereixen una atenció especial, la plaça central exposa alguns dels exemplars més interessants.

Situats davant aquesta esplanada plena de cactus, el que primer crida l'atenció pel seu volum i alçada de més de deu metres és l'eufòrbia canelobre (Eufòrbia candelabrum), una planta originària de la Banya d'Àfrica, que també té aspecte de cactus però no ho és. Les eufòrbies tenen punxes gruixudes que formen part de la tija i deixen una ferida si les arrenquem al contrari que les espines dels cactus; altres diferències són el làtex blanc que només segreguen les eufòrbies i les seves flors petites i sense pètals. Aquest làtex és irritant per la pell i el d'aquesta espècie ho és força, fins i tot poc provocar ceguesa si entra en contacte amb els ulls. La seva toxicitat ha fet que els pobles africans l'usessin en el passat per enverinar les puntes de fletxa.

Si mirem a l'extrem oest d'aquest recinte central, també trobem una altra curiosa planta que podríem confondre amb un cactus, l'Alluaudia ascendens de Madagascar, que creix formant tiges verticals molt altes, i quan ens hi acostem veurem que a banda de punxes estan cobertes de petites fulles carnoses en forma de cor que creixen totalment alineades.